El foc és un element sagrat que ens aplega i ens cohesiona al seu voltant. El foc és un dels quatre elements de les cosmogonies tradicionals. En les mitologies té una procedència sagrada. Pot ser donat als homes, o bé robat als déus. En la tradició clàssica és Prometeu qui roba el foc del cel a Zeus. En el llegendari català la feina de dur el foc als humans es reserva als ocells: el reietó, el pit-roig o la cadernera. Per això tenen plomes de color vermell. Purificador i regenerador, però també destructor i incontrolable, el foc pot ser la llum que guia o l’element necessari per conservar o convertir els aliments en comestibles. Les primeres comunitats van aprendre a agrupar-se al voltant del foc. L’experiència intensa dels homes amb el foc l’ha convertit en un element simbòlic de primer ordre. És per això que en rituals, celebracions, festes, etc., el foc hi té un paper central. El nostre calendari està ple d’expressions festives on el foc té un paper principal. Més enllà de les grans festes fogueres lligades a solsticis i equinoccis, el foc pot agafar diferents formes, algunes d’elles espectaculars com els correfocs, els balls de diables o els espectacles pirotècnics. També podem quedar embadalits per la senzillesa de la flama d’un fanalet encès en el ball de festa major o sotraguejats per la contundència d’una mascletà o d’una tronada.
Aquesta exposició esta composta per: 16 Rollers de 200 x 100 cm.
