El poder transgressor de la festa ha incomodat sovint la gent que mana. Per aquest motiu l’autoritat sempre ha volgut controlar la festa. Però una festa de debò és gairebé incontrolable, per aquest motiu sovint espanta.

El carrer ha estat el lloc on la gent de tots els temps hem compartit les passions, les lluites, la festa o la protesta. El foc prohibit desafia el poder sistèmic en la festa i en la protesta. Les fogueres furtives de les zones urbanes, burlen les prohibicions de facto encobertes en la paperassa burocràtica que sota el pseudònim de “Serveis Tècnics” exerceix el poder institucional.

Des que el món és món, als humans ens ha fascinat la llum i l’escalfor del sol i del foc. Però en temps remots, aquestes prodigioses energies de la natura havien estat un bé d’extrema necessitat per a la gent que vivia en constant interdependència amb l’entorn natural. Els processos d’adaptació i de transformació d’aquell entorn primitiu han estat estratègies de supervivència que els grups humans han usat reiteradament fins a esdevenir culte, tradició, cultura.

Per memòria, per desmemòria o per moda, el cert és que avui el foc i els petards formen part de l’imaginari i dels records de la història personal de molts de nosaltres, tot i que hi ha a qui no li agraden.

Piules, corre-cames, mistos Garibaldi, cebetes, trons, traques, volcans, bengales i coets, han estimulat la nostra fantasia quan érem menuts i ens identifiquen comunament en una part de la nostra memòria col·lectiva com a poble.

El foc i l’aigua han estat elements significants en rituals de purificació en diferents sistemes de creences. Així com el bany ritual del bateig renova la persona que es banya, el foc crema tot el vell per deixar pas a tot el nou, el temps vell, l’any vell se’n van per fer lloc al Ninou.

Així és com els mobles i els trastos vells, les males herbes i els rostolls han estat engolits per les flames al mateix temps que els ninots que es cremaven al voltant dels solsticis: els ninots de la foguera de la nit de Sant Joan. el fogueró de Sant Antoni, el Tronc de Nadal o la crema del ninot Carnestoltes.

Avui la festa i la protesta comparteixen el joc ritual del foc al carrer. Els avalots de les barriades de París el 2005, Londres el 2011, Barcelona el 2019 o Lima aquest mateix 2023 s’assemblen prou a les revoltes de 1835, 1909 i 1936 a Barcelona.

L’era digital porta el foc a les pantalles on jocs de simulació recreen els enfrontaments entre manifestants i policies en escenaris que reprodueixen els espais urbans més habituals de les revoltes urbanes actuals.

Una dita popular catalana de la voreta de l’Ebre feia així:

“Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera,

Que et faran menjar bajoques i flors de carabassera!”

Avui n’hi ha aparegut una altra de més actual, que em va fer arribar l’amic Jaume Arnella:

“Maria, si et vols casar, casa’t a Barcelona,

Que et faran cremar containers a la plaça Urquinaona!”

Si voleu conèixer els diferents rituals al voltant del foc, us esperem a La Violeta el dimarts 27 de juny a les 19.30 hores.