Hi ha moltes maneres d’enfocar el record d’una figura com la de Joan Salvat- Papasseit (1894-1924), un autor avui en dia tan popular i estimat. Molt hi té a veure l’atenció que va prestar-li la Nova Cançó, en especial autors com Subirachs, Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner i d’altres. Van aconseguir que un autor de minories, poc conegut, fins i tot poc respectat, esdevingués algú a l’abast del gran públic. Una mica, per exemple, com l’esclat que va significar la coneixença de Pere Calders gràcies a l’èxit del muntatge teatral «Antaviana» de Dagoll Dagom, el 1973.
Désprés dels muntages dedicats a Joan Brossa (2019), Boris Vian (2020) Gabriel Ferrater (2022), Joan Fuster (2022) que han recorregut Catalunya, ara enfoquem aquest homenatge a Salvat-Papasseit amb el mateix esperit trencador que els altres. Fem un Salvat diferent. Com sempre, el plantejament no és de simple recital. És el que en diem muntatge poescènic, poesia i teatre, amb la música en directe com a complement. L’aspecte musical, qui conegui els nostres muntatges, sap que és creatiu, que no ens limitem només a acompanyaments musicals de poemes. A «Salva’t, Salvat» veurem el que no s’ha vist mai: Salvat a ritme de bolero, a ritme de blues, de calypso, fins i tot d’altres més «moderns» que volem que siguin una sorpresa.
Com sempre, assumeixo la reponsabilitat d’escriure el text, triar els poemes i fer-ne la dramatúrgia. I a l’escenari, amb l’actriu Gemma Deusadas i el músic i compositor Pau Mainé. L’altra pota de la cadira de la companyia és Tono Saló, coordinador i ajudant de direcció.
Esperem que us interessi aquesta contribució al centenari de la mort de Salvat- Papasseit, un autor que, sorprenentment (a causa de l’estimació general i actual) no sempre ha rebut bon tracte per part dels especialistes (cosa que mostrem en el muntatge).
Vet aquí un recital diferent en què intentem també donar una visió de la poètica de Salvat amb alegria, fugint de la transcendència a què sovint aboquen la seva vida i la seva mort.
Lluís-Anton Baulenas
